On tenim la lluna ara? i el sol!

dimecres, 24 setembre de 2014

RUTA MAIA 2014 - TXITXEN ITZÀ

RUTA MAIA 2014 



Aquest estiu, malgrat no és la millor època  de l'any per fer el viatge, hem anat a la península del Yucatan, on hem començat i acabat el recorregut per quatre estats; Mèxic, Guatemala, Honduras i Belize, encara que aquest últim sols de passada.

El primer pas del viatge va ser sortir de Barcelona i volar fins a Cancun, passant per Miami on calia fer una escala tècnica. A Cancun vàrem arribar-hi just per anar a dormir. Cap a l'hotel i a descansar, que a l'endemà calia matinar.


Les coses no sempre surten com un les vol, i si les vol d'una manera concreta, el millor és agafar un transport personal o públic per anar allí on vols, però havíem concertat un viatge en una agència per anar fins TixTxen Iztà i després a Mèrida, on teníem la propera estada. Volíem anar amb poca gent, però sortint de Cancun, es fa difícil aconseguir-ho. Érem més de 80 (persones) en dos busos, gent en banyador i xancletes i en samarreta dues talles més petita mostrant més carn de la que cal. En el nostre bus ens va tocar un guia esgotat de dur tanta gent de passeig, ho sento pel Luigi, però el gran i esgotador panegíric que ens va deixar anar va ser molt per a aquella gent cansada de la platja caribenya i la meitat del passatge dormia el seu discurs a la poca estona de donar tombs per Cancun, on per començar el passeig ja ens va costar de sortir-ne, no sé quin problema tenia un segon guia que no el trobaven i vàrem estar una hora llarga fent tombs per carrers i avingudes fins que assolirem enfilar la carretera. Genial! Ja eren gairebé les deu i ens havíem llevat a les sis del matí, motxilles apunt i carregades a les espatlles (no tota l'estona, està clar, hora i mitja esperant el transport no és per estar amb les motxilles a les espatlles).
Començaven bé!

Anem de ruta. Parades del dia:

*Valladolid:
No direm que va ser una parada, quan ni es baixa del bus. Un lloc per perdre-hi un matí si cal, però no, fem una volta a la plaça principal, on veiem el mercat, unes porxades, la catedral, i tornem a la carretera.


*Poblat Maia:
La primera aturada no prevista, tot i que avisada pel guia, va ser en una botiga Maia on es fabriquen xapetes a l'estil Egipci amb inscripcions i signes maies. Genial, una visita turística que voldríem no haver fet. Una piràmide passable i una figureta de mala qualitat varen ser el nostre primer error turístic en comprar, però caurem més cops, no hi ha remei. Molt interessant la botiga i el tema de col·laborar amb els indígenes, però hi ha altres maneres i aquesta no ho és, o no ens calia. Més d'una hora perduda que nosaltres no havíem demanat, però sembla que cal pagar algun peatge quan va tanta gent aplegada en un parell de busos dels grans.
Esperant el bus, en aquella botiga poblat, intentem parlar amb l'agència, ja que veiem impossible arribar a temps per fer una visita completa de Txitxen Itzà i connectar amb l'altre transport. Ens ajuda el Luigi, molt amable tot plegat, l'home fa la seva feina el millor que pot. Li diuen que no hi ha res a fer, que hem d'estar a l'hora en el lloc indicat. Ja t'ho explicaré després el què. Ell diu que mirarà d'enllestir ràpid el dinar, i que li sap molt de greu el nostre problema. Sí, però ell va a la seva.


Són més de les dotze quan ens enfilem al nostre bus, i ara hem d'anar cap a Tixtxen Itzà, més de cent quilometres i abans cal anar a dinar. El lloc triat per fer el primer àpat mexicà és agradable, ens fan una representació de danses mexicanes d'habilitat amb unes copes i ampolles en el cap sobre d'una safata. No vàrem fer fotos.

*Txitxen Itzà:
Be, tenim previst canviar de grup a les 15,15 en sortir de la ciutadella que volíem veure, però ens plantem a les portes de la zona arqueològica passades les dues. Passem del Luigi i del grup i fem una visita llampec de menys d'una hora a un dels recintes més ben cuidats de tota la ruta, però també el més turístic. Sabíem que tot té un preu, però no pensàvem que fos així. Me n'adono uns dies després que una de les coses que ens deixem de visitar és la zona de l'observatori. Jo ja hi havia estat aquí, i l'altre cop tampoc no vaig anar-hi perquè estava en reparació i no deixaven passar, per tant: VISCA!! Amb les presses no hi vaig pensar, tampoc veiem el zenot (s'ono'ot, segons un diccionari maia que he llegit) dels sacrificis. Arrodonint el dia.




























Sortim del recinte com coets gairebé a un quart en punt, ens carreguem les motxilles a les espatlles i volant per pillar un taxi. Creiem que arribarem a temps i que no haurà marxat el transport d'enllaç, li diem al taxista que voli, en va, però hi posa interès. Ho hem cregut bé! el xofer encara ens esperava, però engegant el motor a punt de marxar. Alguna cosa ha de sortir-nos en condicions, ni que fem una mica tard, pensem... El "manejador" ens diu que ens portarà a dinar amb un grup que ha d'anar a buscar i que ara s'està banyant en un zenot (o "pozo", ells solen dir-ne -pou- en castellà) turístic que no veiem tampoc, ens fa esperar dins del vehicle per anar a recollir la gent. I tornem a dinar, aquest lloc per dinar és més bonic que l'altre però aquest cop està fora de preu i tampoc tenim gana, però sí de fer alguna altra cosa que no reproduiré aquí. Fem una volta per l'hotel-poble i entrem a la sala menjador on ens prenem uns combinats refrescants. Comença ara la millor part del viatge, relaxats pels combinats pensem que si ens calia pagar alguna cosa s'acabarà el preu quan enfilem Mèrida. I així sembla que ha de ser ni ho dubtem, el peatge ja l'hem pagat, ara comença el viatge. A Mèrida hi arribem al capvespre, falta poc per que fosquegi, i encara hi ha vida pels carrers.



Avui hem vist les primeres Iguanes, unes bèsties molt tranquil·les que ens faran companyia una bona part del viatge.


Aquesta segona no és una iguana, però ho sembla.



El pitjor ja ha passat, però la benvinguda ha estat de por, ens podríem haver estalviat passar per Cancun?, potser sí, però el Roger ens diu que si no hauria vist la zona hotelera no hauria estat el mateix, que li va agradar comprovar que no calia anar-hi a passar més d'unes hores. Potser sí que mereix una estona més llarga, però tenim molt a veure i molt impressionant.
M'agrada aquest xicot!

Aviat parlarem de Mèrida i rodalies, fins a la propera!



Atenció!
Totes les imatges estan fetes per nosaltres tres, Roger, Empar i Ferran. Si algú les vol reproduir us agrairem ens ho feu saber, gràcies. On sortim els tres és mercès a la col·laboració desinteressada dels molts viatgers que ens hem creuat (alguns de ben curiosos com nosaltres mateixos).

Ferran d'Armengol i família
Mèxic Juliol 2014

dissabte, 19 juliol de 2014

EL PI DE LES TRES BRANQUES

M'han fet arribar aquesta imatge, i la volia compartir amb tothom per a qui pugui anar-hi, és demà diumenge dia 20 de Juliol.



També m'han fet arribar unes paraules poètiques de Jacint Verdaguer...

"Catalunya, aixeca el front,
doble sol avui t'aguaita,
lo sol que surt a orient
i el que t'ix a tramuntana"

I res més, sols ho volia compartir, per a qui interessi.

Ferran d'Armengol
Terrassa, 2014

dimecres, 2 juliol de 2014

RESUM DE LITERATURA GREGA (A cura d'Eusebi Ayensa)

Als peus de la figura d'Asclepi, i entre les pedres mil·lenàries d'Emporion, es va presentar el passat dissabte el llibre "Resum de literatura Grega", on es recullen les lliçons impartides per Carles Riba a l'escola Superior de Bibliotecàries, entre 1916 i 1924 i que ja varen ser editades l'any 1927.

Edicions Cal·ligraf - ISBN 978-84-940494-8-4 - Gener 2014
RESUM DE LITERATURA GREGA - CARLES RIBA
En aquesta edició de gairebé un segle més tard, si han afegit una sel·lecció de texts traduïts al català i a cura de l'Eusebi Ayensa.

La llibreria de l'Escala i editorial Vitel·la, amb seu a Bellcaire de l'Empordà, va ser l'encarregada d'organitzar la presentació, amb el suport del Museu d'Empuires i l'ajuntament mateix de l'Escala.


Carmen Callol, Asclepi, Eusebi Ayensa i Josep Tero (Fotografia:Empar Sáez)
L'acte va iniciar-se poc abans de l'ocàs, el sol encara era present i va marxar per darrere dels pins de mica en mica, tot escoltant els oradors, l'actriu Carme Callol, el Josep Tero, que entre lectures ens va cantar dues cançons, i l'Eusebi Ayensa fent de conductor de la presentació.

Carme Callol (Foto: Ferran d'Armengol)


Josep Tero (Foto: Empar Sáez)

L'èxit d'assistència, gràcies en part a les xarxes i al lloc triat que el feia captivador, va fer trontollar el nombre de cadires per al públic, cent se n'havien demanat, tot pensant que no en caldrien més, però una cinquantena de persones varen restar dretes fins que va arribar una nova remesa de seients.







En aquestes imatges, alguns moments de les intervencions dels oradors, que ens varen transportar a altres temps amb els texts escollits, i que en algun cas, els fets eren d'una actualitat esfereïdora, alguns d'ells dos mil anys més tard de la seva creació literària.

Eusebi Ayensa (Foto: Ferran d'Armengol)
   




No puc deixar de banda comentar que la conducció de l'acte va ser una classe magistral de literatura a càrrec del mateix Eusebi Ayensa. 
Cal estar molt agraïts a tots tres per la seva tasca en aquest agradable vespre Empordanès.
En acabar la presentació es va oferir una copa de cava als assistents, i en aquesta ocasió, les previsions no varen donar lloc a cap sorpresa.

Final de festa (Fotografia: Ferran d'Armengol)
Tot seguit us ofereixo l'ocasió de gaudir de les dues cançons que Josep Tero va interpretar, sota texts originals grecs, el primer que va cantar era de la poeta Ànite de Tegea "Per a un dofí".




I tot seguit va interpretar la seva versió del poema "Cos meu, recorda"  de Konstandinos P. Kavafis, i que va cantar en les dues llengües que aquest vespre dominaven, el català i el grec.


ALTRES ENLLAÇOS

Vitel·la al facebook (Àlbum fotogràfic).

Ferran d'Armengol
L'Escala - Terrassa, Juny 2014

diumenge, 29 juny de 2014

SUDANELL - FESTA DE LA MÚSICA AL CARRER


Sí, la Festa de la Música i també de la poesia.
Fa quatre anys el Cinto Abellaneda es va engrescar a muntar un festival de música a Sudanell, i fer-ho a mitjans de la primavera, temps ideal també per a la poesia, cosa que el seu germà Joan li va proposar en la segona edició del Festival.


Sudanell té el mal costum d'amagar-se quan vens de fora de Lleida i els navegadors es neguen a dur-te fins el lloc exacte on es troba el poble, però la tossuderia humana és inesgotable i sempre s'hi acaba arribant.

En el bar de la plaça de l'església, i sota del campanar que obre aquesta crònica, ens esperen els poetes i alguna relataire més, com l'Annaïs, amb un dels seus somriures



Montse Aloy
Marc Freixes

Empar Sáez









Joan Abellaneda
 A l'hora acordada no s comença el recital, fa molta calor i el públic s'espera una estona més a arribar, fins que quan passen uns trenta minuts de l'hora marcada, i amb una mica de públic que ja comença a omplir el pati de cadires, comença el recital, sota l'acompanyament acústic de la guitarra del Cesc Freixes.
Carles "Ferran"
Tot s'esdevé com està previst. Una primera part on tots els poetes reciten algun dels seus poemes publicats, o traduïts, com el de la Montse Aloy, i una primera tanda que tanca el Cesc Freixes que ens canta la seva versió del famós "Al vent" del cantautor valencià; Raimon.

Marc

Núria Niubó
Montse Pellicer i Cesc Freixes


Amparo Marco i Cesc Freixes
Cesc Freixes









La segona tanda de poemes acaba amb una col·laboració molt especial dels germans Freixes que comparteixen escenari en una peça musicada pel Cesc d'un poema del Marc.

Cesc Freixes i Empar Sáez
Aquest any el públic ha estat més nombrós que altres cops, potser la presència del Cesc ha fet alguna cosa, però el cert és que han participat amb simpatia de l'espectacle.

El públic de Sudanell
La foto del grup de poetes i amb el Cesc Freixes d'estrella convidada, dóna per finalitzada la trobada. Alguns marxen cap a casa, s'ha fet tard, i altres es queden per menjar-se un entrepà gegant gentilesa de la organització, i tot sobre d'una taula manllevada  l'agutzil de Sudanell.

Els poetes amb Cesc Freixes

A la taula després del recital, tot escoltant els Cybee.
Tanca la nit, per part nostra, ja que la nit és llarga i se suposa que cap a les set del matí s'acabaran les actuacions, i com ja deia, per part nostra ho donem per acabat, tot escoltant el grup de moda del jovent, els Cybee (Sibi), que demostren un bon domini dels directes, fins fent una cançó a capel·la entre mig del públic, que és molt celebrada pels allí presents.

Els Cybee (Sibi)

Però voldria tancar el post amb una cançó, com alguns cops ja he fet, i vaig agafant per costum, el d'avui són els germans Freixes junts a l'escenari. El Cesc canta un poema del Marc, i el Marc el recita acompanyat pel Cesc, tot seguit.
Gaudiu-lo!




Ferran d'Armengol
Terrassa - Sudanell, Juny 2014



divendres, 25 abril de 2014

SANT JORDI - FESTA DE LLIBRES I ROSES

Aquest any ha estat diferent a d'altres, per a nosaltres i per a molts més. D'entrada tothom està d'acord en comentar que no havia vist tanta gent pel carrer com en aquest Sant Jordi 2014, i la veritat és que la parada de l'Associació de relataires ha estat més concorreguda que altres anys, en puc donar fe.
La parada - Foto : Lluís Domenech
Fins la canalla més menuda va acompanyar algun avi matiner. La Montserrat Lloret Perxachs firmava el seu primer llibre fantàstic: "Logos Amphíbolos", sempre que la seva néta la deixava. A la foto anterior les dues en el centre de la imatge.
Vicenç Ambrós - Foto: Alícia Gili
El Vicenç tenia la parada ben endreçada i preparada per al riu de gent que anava passant per la Rambla de Catalunya 10. La veritat és que feia goig.

Ferran i Silvia - Foto: Manel
A primera hora començava la Sílvia Romero a signar el seu llibre "El Plagi" Premi "El Lector de l'Odissea 2013". Tot un èxit en aquesta jornada de la parada dels Relataires d'aquest Sant Jordi. Algun dia en faré la ressenya del llibre, de moment el tinc a la llista de pendents de llegir.

Josep Porcar i l'Empar a la parada de Documenta - Foto: Ferran d'Armengol
Cap el migdia l'Empar va baixar de Terrassa i vàrem fer un tomb pels carrers farcits de gent, de llibres i de flors. Després de menjar alguna cosa a l'Universal de la Boqueria, baixem fins la parada de Documenta per trobar al Josep Porcar, poeta valencià a qui admirem, ens signa un parell de llibres i els faig la foto de rigor per a la posteritat.
Josep i Empar
Tot pujant passem per la parada de l'Ateneu Barcelonès, on tenen algun exemplar del llibre de l'Empar "Dona i ocell", ella es deixa fer una foto al costat del cartell on surten tots els llibres publicats per autors relacionats amb l'Ateneu. El seu està a la segona fila de sota, segon llibre començant per l'esquerra.

Empar a l'Ateneu
Quan arribem a la parada de l'Associació de Relataires i per aquelles coses de la vida coincideixen tres autores, Marta Pérez Sierra, que presentava "Bavastells" un llibre de relats entrelligats. La Montserrat Medalla amb "Dones de vidre" el seu primer fill literari en format relats i l'Empar Sáez amb el seu llibre de poesia "Dona i ocell".
L'espai és limitat aquest any, a l'ajuntament  han repartit més números i no estem tan amples com altres anys, però això no impedeix que en un moment donat les tres autores signin llibres al mateix moment, com queda palès en aquesta altra imatge.

Marta Pérez Sierra, Empar Sáez, Montse Medalla i el Carles "Ferran".
El dia avança i el nombre d'amics lletraferits augmenta, la constant riuada humana ens va deixant el pas de molts amics amb els qui compartim experiències i vivències diverses, veiem relataires consagrats, velles glòries i noves plomes en els diversos camps de la literatura, començant per la infantil de la Mireia Muñoz, per nomenar alguna persona que no surt a les imatges.

Albert Calls, Joan Gausachs, Andreu Toneu i Ferran d'Armengol.
L'ambient a la parada era de pura festa i les converses eren animades. No paraven de passar amics, relataires, escriptors i milers de persones anònimes que s'atansaven a la parada per tafanejar i també per comprar llibres, com uns avis molt agradables que s'enduien el "Barcelona t'estimo" agafats de la mà, ella es deia Mercè però ell no ho recordo, espero em dispensi.

Amb Carles Decors i Fani
I amb aquesta imatge gairebé tanco la crònica. Doncs encara que no ho sembli ja faltava poc per les vuit quan el Carles Decors i la Fani passaven per la parada. El Carles té una bona col·lecció de títols publicats, i un parell dels seus llibres parlen de la Guinea Equatorial i ja té llest el tercer que tancarà la trilogia, però pinten bastos per a escriptors com ell, que no és mediàtic. Però puc assegurar-vos que si voleu bona literatura i una història verídica, o que potser tan sols sigui autèntica, de com anaven les coses en aquella colònia, busqueu els seus llibres.

Tot esperant repetir l'experiència l'any vinent, us deixo amb una imatge captada pel Sergi G. Oset, la primera firma del dia pels tombants de les vuit del matí, abans de muntar la paradeta. Ja de bon matí vaig començar a signar, en aquest cas era el meu relat inclòs a la revista Catarsi num 14; "Els contactes ocults d'Elí", segon en el concurs Star Trek-Catarsi 2013 i dedicat a l'autor de la foto i la seva parella, la Núria.

 Signant la Revista Catarsi. - Foto :Sergi G. Oset
Barcelona 23 d'Abril de 2014
Ferran d'Armengol


Dona i ocell
Els Contactes ocults d'Elí








dimarts, 22 abril de 2014

EMPAR SÁEZ S'ESTRENA AL SANT JORDI

Amb la seva primera obra publicada recentment, el XXXI Premi Ciutat d'Alcoi, l'Empar s'estrena en això de signar llibres per Sant Jordi. El seu llibre "Dona i ocell" el podreu trobar a les parades de l'Ateneu Barcelonès que està a tocar de Canaletes, i a la parada de l'Associació de Relataires (ARC), que està com sempre a la Rambla de Catalunya 10, tocant la Gran Via, banda Besos. 

Ella signarà llibres a la parada de l'ARC a partir de les 16 hores.
 
Per altra banda, jo també tinc un nou relat publicat a la revista Catarsi, que ha quedat segon en el concurs Star Trek-Catarsi d'aquest any.

La revista Catarsi la podreu trobar a Sants, a la llibreria Bejar del Carrer Bejar, 79 de Barcelona.

I també a la parada de l'associació de Relataires. Jo seré a la Rambla de Catalunya 10 pel matí fins la una a la tarda a partir de les quatre, si algú vol que li signi algun exemplar, allí estaré.





Terrassa.net