On tenim la lluna ara? i el sol!

dissabte, 22 novembre de 2014

RUTA MAIA 2014 -9 - CHICHICASTENANGO - ANTIGUA GUATEMALA

RUTA MAIA 2014 - 9

Volia tornar a Chichicastenango, en tenia un record emboirat però precís, i no m'ha decebut, és més gran que fa vint anys enrere, el mercat sobrepassa els seus límits naturals, també. Però anem al principi.


Mercat de Chichicastenango des de l'església del "Calvario"
Ens hem llevat a Panajachel ben d'hora, abans de les set, i el transport ha estat puntual. En marxa hem fet algunes fotos del llac i passant Sololà en un sospir penso que també mereixia una visita que ahir no vàrem fer. 
No podem amb tot. 


La fotografia no és bona, però és un document de la velocitat que dúiem. Volcà Toliman des d'un mirador popular.
Abans de les 10 hores ja estem a Chichicastenango, el xofer ens deixa en la part posterior de l'Hotel Santo Tomas, on ens capta un guia local que ens acompanyarà les dues hores llargues que ens passejarà pel mercat turístic del centre de la ciutat. Ens hauria agradat més anar una mica al nostre aire, però el guia ho fa bé, tot i que ens queda el neguit de ser el típic turista que va a la nostra Boqueria a fer fotos. Però és força diferent l'ambient mateix.


Frontal església Santo Tomas


Confrares a la porta de Santo Tomas.




















És diumenge i tenim sort, el mercat està rebentar i ens trobem a les escales de Santo Tomas on uns confrares estan fent una ofrena al Sant.

De fet, no abandonem mai el centre neuràlgic, el mercat i les rodalies més properes,  

















com el cementiri de colors. 


Cementiri a tocar del mercat de Chichicastenango
El guia ens porta fins a una botiga de mascares, on disfressem al Roger amb un vestit típic que s'utilitza per les festes de la ciutat, amb mascara inclosa.


Aquí dins de la disfressa està el Roger
Sortint de la botiga tornem al Mercat i pugem a l'església del Calvari, dins veiem un sanador maia fent un cerimonial privat... dic privat però allí entren tot de turistes a fer fotos, malgrat el nostre guia ens ha demanat de no fer-ne (?) Obedients, nosaltres no en fem. 


La dona gran del Calvari ens mostra un objecte antic.


Marxant de l'església, una dona gran ens vol vendre una pedra que diu ha trobat a les muntanyes dels voltants. Podria ser cert, i podríem haver-la agafat pel ridícul preu que ens demanava. Però no ho varem fer, semblava de fireta i pintada amb colors estridents. Li donem uns quetzals i marxem.



A les escales del Calvari
El guia ens fa la foto de rigor a les escales del Calvari i tot seguit ens endinsem en el mercat més acolorit que et pots trobar per aquestes terres, teniu quatre fotos, n'hi ha més, però tampoc us vull cansar. Comprem records a les botigues que ell ens porta, teles, pedres i records per a la família.

Mirades encreuades de curiositat dins del mercat
Màscares en una de les moltes botigues del mercat

Penjolls o menjar, hi ha de tot i més encara!

Un dels dos jaguars que fan parella (sobre de la mascara rosa) a l'esquerra de la foto, ara el tenim a casa. 
El guia ens acompanya a un restaurant típic on dinem, abans de la una, a las dues hem quedat que ens canviarem de vehicle per anar fins a Antigua.

El  Roger fent amistats (doloroses?)
Abans però entrem a l'hotel Santo Tomas, on tenen un jardí amb música en directe de fons i un assortit d'aus molt ampli. El Roger accepta l'oferiment d'un papagai que vol pujar al seu braç, però l'animal quan se'n cansa li diu adéu amb unes picossades al braç, molt amistós, però es cansa amb facilitat l'animal. El Roger, però, molt feliç dels seus morats!
Arc de Santa Catalina, orgull de la ciutat d'Antigua
Cap a les cinc arribem a Antigua i poc després ja estem encabits a la nostra gran suite de dos pisos. i cinc minuts després ens avisen que el senyor Arrivillaga ens espera a recepció.

Per fi ens coneixem, i ens podem tocar.


Alvaro Arrivillaga i Ferran d'Armengol amb el llibre on comparteixen relats

Demà toca Antigua, de moment això és tot.




Totes les fotos són del Roger l'Empar i el Ferran. Menys les que ens deixem fer.

Si les voleu compartir feu-ne esment, gràcies.

Guatemala - Agost 2014

Ferran d'Armengol i família
Terrassa, Novembre 2014



diumenge, 16 novembre de 2014

RUTA MAIA 2014 - 8 - PANAJACHEL - LLAC ATITLAN (GUATEMALA)

RUTA MAIA 2014 - 8

Dijous 1 d'Agost


Ens tornem a despertar a San Cristobal de las Casas, però avui matinem, a dos quarts de vuit ens recullen i som els primers, però triguem gairebé una hora en localitzar els altres passatgers. Ens toca un viatge llarg avui, mireu el mapa, si ho voleu.

El Llac Atitlan i els seus tres volcans

Una parada en el camí



Comitan
Són les onze passades quan sortint de Comitan i ens aturem a fer un àpat. Ens diu el xofer que ja no pararem fins arribar a la frontera amb Guatemala a La Mesilla. 

Comitan vist del vehicle sense baixar.
Detall de la frontera






Diuen que és la frontera més conflictiva de Centre Amèrica. 


Doncs hi anem sense remei!













Arribem a la frontera a tocar de la una del migdia, allí hem de fer un canvi de vehicle que més aviat sembla que ens transportin un grup de coyotes de la frontera amb els Estats Units. Ens porten a carrer amagat on baixem del transport i anem a peu a passar la frontera, on ens espera un transport que abans de pujar nosaltres ja està ple, és vell, i no sembla gaire segur, però no tenim altre remei que pujar-hi, és part del negoci i no hi ha res més a parlar.



El trajecte mexicà de la jornada s'ha fet etern i no és gaire més llarg que el tros que ens toca fer a Guatemala on hi entrem passada la una, els tràmits duaners han estat lents, i com es pot observar a la foto, el sistema de seguretat per travessar la frontera és molt modern i segur.

La frontera ja dins el nou transport
Fins arribar a Huehuecastenango no ens tornem a aturar, en una benzinera fem un àpat frugal de mitja hora, canviem quetzals en un caixer en el mateix bar i seguim ruta. Són les quatre de la tarda.

Gairebé a les sis i a tocar de Quetzaltenango, en un punt que es diu Quatre Camins baixen cinc dels passatgers que fan una altra ruta. Des d'allí comença una autovia que ens ha de dur fins Pajanachel, no queden gaire més de cent quilòmetres, però es fan eterns. L'autovia no té cap recta més llarga de cent metres i el manejador va a tope, derrapant en els revolts.

Són les set quan entrem a la recepció de l'hotel Regis. Allí recollim els bonus que ens ha deixat l'agència de viatges de Guatemala.

Sortim a fer un tomb pel carrer principal i arribem fins el llac, ja és de nit i ens quedem en un restaurant a tocar de l'aigua, però sopem r+apid, la música del lloc no convida a fer molt llarga l'estada. 
La primera impressió de Pajanachel és la mateixa que hauríem tingut a Bangkok, tuctucs, cables, molta gent, carrers estrets i mal asfaltats, carretons de menjar ràpid a les cantonades. Molta llum i molt de xivarri. 
Un espectacle.

Divendres 2 d'Agost



Un espectacle també quan a l'endemà veiem el llac. Un tal Salvador ens pilla l'accent estranger i ens acompanya fins la barca del seu germà que ens porta a fer un tomb pel llac. 

Vista del llac encara a Panajachel

Damunt la motora del Salvador
Ens convenç, tot i que ja estàvem gairebé convençuts per les nostres investigacions, de visitar Santa Caterina, San Antonio i Santiago Polopo.












Amb un dia més hauríem fet l'altre costat, però anem justets de temps i a la tarda no hi ha prou llum, el llac s'emboira passat el migdia. 








Venedores de camí a la feina
Carregant venedores a Santa Caterina
Santa Caterina és el primer lloc, és d'hora i tot està tranquil, els primers vehicles s'emporten encara les venedores de records a Solola i Panajachel.


A la plaça de l'església a Santa Caterina es venen gelats
Tot seguit marxem cap a San Antonio, comença a veure's moviment de gent, però de turistes no se'n veuen tants, a l'església una noia disfressa a les poques turistes, nacionals la majoria, per fer-se una foto amb les vistes del llac al darrere.
La noia que disfressa la gent està a la nostra dreta, esquerra de la fotografia

Altres venen fruita a les escales del temple

I d'altres s'encaminen cap els vehicles que les han de transportar a la feina
Finalment, i per anar a dinar marisc i peix en una terrassa d'un restaurant de Santiago, el barquer travessa tot el llac, encara encalmat. A Santiago Atitlan també comprem algunes coses, records per a la família principalment i algun detall per decorar l'habitació del Roger. 

Tuc tuc per a transport privat

I aquest són per a transport de llarg recorregut















Quan tornem a pujar a la motora el llac ja està més remogut, triguem més de mitja hora en tornar a Panajachel. Aquell matí, tot parlant amb la gent de l'hotel ens han comentat que tenim aigües termals i que si ens ve de gust, podem fer un bany. Així ja comprenem el per què no tenim aigua freda  a la cambra. Acabem el dia dins d'una banyera d'aigua termal. Ja de nit sopem en el mateix hotel, uns tacos i uns bunyols dolços molt bons.

Una selfie en el bany d'aigües termals, veieu la boira?
Anem a dormir d'hora, demà toca Chichicastenango i arribar fins Antigua, on ens esperen noves emocions. I també farem coneixença amb l'Alvaro... que no us en he parlat? doncs demà el coneixereu.

A San Antonio fotografiant el llac Atitlan i els tres volcans; Atitlan, Toliman i San Pedro, per aquest mateix ordre.


Totes les fotos són del Roger l'Empar i el Ferran. Menys les que ens deixem fer.

Si les voleu compartir feu-ne esment, gràcies.

Mèxic / Guatemala - Agost 2014

Ferran d'Armengol i família
Terrassa, Novembre 2014


dilluns, 10 novembre de 2014

RUTA MAIA 2014 - 7 - SAN CRISTOBAL DE LAS CASAS - ZINACANTAN - SAN JUAN CHAMULA

RUTA MAIA 2014 - 7


Dimecres 31


Ens despertem a San Cristobal sense cap presa, l'agència ens ha telefonat dient que trigaran una mica més del compte en passar. Però ens enganyen, sols triguen un quart més de l'hora prevista, el dia que menys hem esperat...


Detall façana església San Juan Bautista de San Juan Chamula
fins avui.

Teníem previst anar al Canó del Sumidero, però els piquets "zapatistas" no deixen passar els vehicles, o les agències no volen pagar l'impost revolucionari que els pagesos tenen muntat. És curiós pensar que ahir, just abans d'entrar en territori de Chiapas, vàrem passar per un punt militar fortament vigilat i armat, però en tot el territori "zapatista" l'exercit, ni la policia estatal tampoc, no hi entra.

Bé, com queda clar, triem visitar les valls dels voltants de San Cristobal, i anar als pobles de Zinacantan i Chamula,(mireu el mapa a l'enllaç) per tenir després del migdia una estona per visitar la ciutat. 
 
I no és un dia perdut, ni molt menys. Es podria haver fet la visita als dos pobles en dues o tres hores, però ens allarguem una mica més, el guia no és dolent i es guanya bé el sou. 



Comencem el dia a Zinacantan, o ens comenten que el sistema social que utilitza la comunitat te paral·lelismes amb altres comunitats properes a la nostra realitat europea i que tenen poca consonància amb les actituds dels pobles més moderns. En principi.

Aquí les dones no deixen de ser una mera mercaderia, serveixen per tenir fills i treballar el camp o el negoci del marit. 




Ells, els homes, es passen el dia discutint com fer anar el poble, però de treballar i criar fills, no en volen saber gaire res. Això sí, fan de cap de colla, dirigint la societat, però poca cosa més. Bé, sí! dues coses. 
Una: poden tenir més d'una dona, cosa que elles hom diria que accepten de bon grat. Tampoc els hi hem demanat malgrat ens hem quedat amb les ganes. 


Dos: dirigeixen la matança del brau que es menjaran per a qualsevol altra festa que toqui celebrar, a aquesta cerimònia no hi estem convidats, malgrat avui n'hi ha una matança, no ens deixen veure-la.

Temple en una casa particular (de fet la botiga)
Una fet curiós que marca el tarannà de la gent que habita aquesta vall són els refrescs carbònics. Diuen que és una beguda portada pels deus a la que atribueixen poders curatius i també màgics. Ara mateix és la seva manera de demostrar poder, qui té moltes begudes carbòniques a casa seva sol ser un potentat o un manaire.
Això sí, el cap de colla es tria per votació popular masculina i sols està un any en el càrrec. 

Si mireu al costat del temple de la fotografia anterior, hi veureu alguna ampolla. Amplieu la imatge.

Antigament ells en confeccionaven una de pròpia, però des que varen descobrir la coca-cola, ja no la fabriquen. Aquesta és la seva beguda sagrada que pots trobar en el templets que tenen a totes les cases.

Cartell de benvinguda a Zinacantan, evidentment patrocinat per una empresa de begudes carbòniques. 

Després de visitar l'església ens porten a una casa on hi ha un petit temple i on viu l'home més poderós de la comunitat, segons sembla. Dins de la casa hi ha dues estances, en una es ven de tot i al fons tenen un petit espai amb un foc a terra i on ens preparen les típiques tortes de farina de blat, amb cal. La veritat és que estan molt bones, i atipen un munt, amb això et quedes ben ple, i no passes gana

Església de Sant Lorenzo de Zinacantan
A la botiga ens mostren com es teixia la roba abans, ens conviden a tortes i un aiguardent típic. També ens comprem alguna cosa, després de disfressar-nos amb robes clàssiques dels homes i dones de la comunitat. 

teixint a l'estil antic
La visita a la botiga i la seva posterior marxa ens demostra que estem en el típic passeig per a turistes, cosa que no ens acaba d'agradar, però tampoc ens estripem les vestidures. Un dia de calma i passeig també és d'agrair, i de fet, aquesta gent viuen d'això.


Parem atenció als quatre tipus de blat de moro. Curiosament, són del mateix color i igual que les quatre races humanes principals, encara acabaran per tenir raó els maies?

Una panera amb els quatre tipus de blat
Seguim fent via i ara ens toca visitar San Juan Chamula. Aquí aniré al gra, això és un territori autònom del tot, riu-te'n Catalunya de les autonomies que has tingut mai. Aquí tenen la seva policia, política, ensenyament, sanitat i moltes més coses totalment dirigit tot per ells mateixos, pels Txamules. I els mexicans ni trepitgen aquella terra si no hi han eleccions, i encara que ells són prou espavilats per demanar escoles hospitals i locals socials quan arriba un candidat en temporada electoral, que aquest els dóna de tot... i després ells voten sempre als mateixos, als conservadors, i és que hi ha molta pasta en aquesta vall, i està controlada per quatre, com sempre. Ni els venedors de xuxes poden vendre aquí, si no tenen un permís dels caps comunitaris.

Cementiri de Sant Sebastian o cementiri Maia, a San Juan Chamula.
Per començar el recorregut entrem a Chamula pel cementiri de Sant Sebastian, també anomenat Maia, però tot seguit ens endinsem fins la plaça major de San Juan Ch.


Església de San Juan Bautista a la laça major de Chamula
No hi podem fer fotos dins de l'església, i és una veritable pena, allí es barregen els mites maies amb la fe catòlica perfectament. Pots veure bruixots i endevins o fins hi tot sanadors i al fons de l'església una cerimònia catòlica, i tan contents tots plegats. El terra està ple d'herba per fer els rituals de sanació que practiquen el poble maia. 

Sols per la visita de la cosmologia Maia dins de l'església ja ha pagat el preu del passeig.


Venedores Chamules

Per cert, si mireu la foto primera, on surt un detall de l'església de Sant Juan Bautista i mireu que hi ha escrit... doncs aquest és el nivell. 









De Chamula, fora de la plaça major i l'església, no veiem res més, fem un tomb pels carrers i pel mercat a l'aire lliure, quatre fotos a l'escola i a la gent i...


nena Chamula bevent granissat d'aigua de Jamaica 
Mercat en els carrerons de Chamula


Sortint de celebrar el ritual sanador Maia



 





























...tornem cap a la Ciutat de San Cristobal. 

El conductor i guia ens deixa en el centre de la ciutat i després de fer una petita volta pel centre, ens fiquem dins d'un restaurant i mengem alguna cosa.


En sortir de dinar ens recorrem tot el centre històric de San Cristobal. Passem pel Mercat dels dolços on una munió de gent i abelles ens acompanyen. Visitem el museu del xocolata i caminant ens arribem fins a Santa Lucia i tornem cap a l'hotel, estem cansats i demanem una mica de relax, un parell d'hores. Abans però, ens fiquem en una botiga de teles i comprem una bandereta de Mèxic per al Roger, li feia gràcia, mireu, com estem en ple mundial de futbol i ell s'ha fet seguidor de l'equip de Mèxic...

Interior de l'església de Santa Lucia


Església de Santa Lucia

Carrer 5 de Febrer, de San Cristobal
Sortim un altre cop cap a les set, per anar a comprar alguna cosa de fruita, volem sopar a l'hotel mateix i anar a dormir, demà anem cap a Guatemala i potser ens caldria anar a dormir d'hora. Caminem fins l'església de la Caridad, on hi ha un mercat al carrer molt actiu i on comprem algunes coses, un tapet amb un Quetzal dibuixat per al Roger, una bossa autòctona per l'Empar, 


Mercat del dolços
però se'ns fa tard i no comprem allò que volem, però sí que en el Real de Guadalupe, al final del carrer trobem una xocolateria genial on acompanyem els diferents cacaus amb galetes de nous o altres gustos. Farts i després de llepar-nos els dits, decidim que ja estem sopats. 

A la porta de l'hotel
Cantonada típica





















Són les deu de la nit quan ens fiquem al llit i amb les motxilles a punt. 

Demà toca arribar a Panajachel! Passar la frontera de la Mesita diuen que és tota una experiència, anem-hi!


Totes les fotos són del Roger l'Empar i el Ferran. Menys les que ens deixem fer.

Si les voleu compartir feu-ne esment, gràcies.

Mèxic - Juliol 2014

Ferran d'Armengol i família
Terrassa, Novembre 2014

Terrassa.net